Les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

L’accés al coneixement i a la informació s’ha transformat radicalment en els últims 20 anys. La ubiqüitat, la rapidesa i la híper connectivitat de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han fet canviar la nostra manera de pensar, de viure i de comunicar-nos amb l’entorn.

És per això que les TIC han obert un gran ventall d’oportunitats per construir una societat més democràtica, crítica i interconnectada. L’accés i la capacitació digital de la ciutadania permet millorar el seu desenvolupament personal i professional en molts àmbits (laboral, formatiu, social, polític, etc.); així com superar certes barreres d’espai i temps. Les TIC, en definitiva, milloren la qualitat de vida de les persones.

Les ciutats es posicionen com el motor d’evolució de la nostra societat. La cohesió social, l’activitat econòmica, el talent, la innovació, la creativitat i la multiculturalitat són elements comuns de les ciutats més pròsperes. Barcelona avança de manera continuada en aquesta direcció.

L’escletxa digital

"L’escletxa digital fa referència a la desigualtat entre les persones que poden tenir accés o coneixement en relació a les noves tecnologies i les que no" . Aquest terme també fa referència a les diferències entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de manera eficaç.

Existeixen tres tipus d’escletxa digital:

D’accés. Fa referència a la possibilitat o no d’accedir a la tecnologia.

D’ús. Es basa en els persones que saben o no utilitzar la tecnologia

De qualitat de l’ús. Es fonamenta en les capacitats que té cada persona per utilitzar les eines que ofereix la xarxa.

L’informe

L’Informe "L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona" és un estudi de la Mobile World Capital (MWC Capital) encarregat per l’Ajuntament de Barcelona.

Dins de la rellevància que està adquirint la ciutat de Barcelona en el panorama tecnològic i digital a nivell mundial, es fa palesa la necessitat de conèixer les desigualtats que puguin existir entre els ciutadans i ciutadanes dels barris de Barcelona per motius d’accés, ús i coneixement sobre les tecnologies de la informació.

Aquest document ha de servir com a diagnòsi, identificant els col·lectius més vulnerables a quedar-se enrere en la revolució tecnològica. Factors com l’edat, el sexe, la formació, l’ocupació, la renda, el barri o la nacionalitat no poden ser obstacle perquè els ciutadans i ciutadanes de Barcelona puguin accedir, utilitzar i tenir plena capacitació digital en les noves tecnologies.

Per tant, les institucions i administracions públiques disposaran d’un punt de partida per tal d’impulsar aquelles accions i polítiques públiques que considerin pertinents a fi d'aconseguir la plena inclusió digital de tots els col·lectius.

Els objectius de l’informe

Aquest informe persegueix els següents objectius:

Reflexionar sobre el fenomen digital a la ciutat de Barcelona i establir els reptes i oportunitats que genera per la ciutat.

Presentar un marc metodològic per avaluar l’escletxa digital als barris de Barcelona

Definir una diagnòsi sobre l’ús, l’accés i la capacitació digital dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona

Comparar la situació de Barcelona amb la de Catalunya, Espanya i els països de la Unió Europea

Avaluar les variables que determinen un major o menor ús d’Internet de la població de Barcelona

Determinar les barreres que impedeixen l’accés i ús de les noves tecnologies

L’estudi es basa en el marc de referència del Digital Economy and Society Index, DESI, que mesura periòdicament el rendiment digital dels estats membres de la Unió Europea:

El DESI contempla cinc àmbits:

La connectivitat: infraestructures de banda ampla i la seva qualitat.

El capital humà: les competècnies de les persones per aprofitar els avantatges que ofereix la societat digital.

L’ús d’Internet: la varietat d’activitats que els ciutadans poden dur a terme electrònicament, com ara el sonsum de continguts online (música. vídeos, jocs, etc...) i activitats com la compra online o les gestions bancàries a la xarxa.

La integració de la tecnologia digital: el grau de digitalització dels negocis i la seva implementació del canal online (web, e-commerce, m-commerce) per a la venda.

Els serveis públics digitals: els serveis que l’administració pública ofereix electrònicament.

Donat que el focus de l’informe L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona és el ciutadà i no l'oferta de serveis públics o privats ni la digitalització dels agents d'activitat econòmica, s'utilitzen els tres primers àmbits del DESI.

Els resultats de l’informe es basen en tres fonts d’informació principals:

Enquesta Mobile World Capital (MWC)

Tècnica d'investigació. Entrevistes presencials assistides per ordinador (CAPI)

Àmbit d’estudi. Barcelona ciutat

Població objectiu. Individus de 16 a 74 anys residents i empadronats a la ciutat de Barcelona (1.208.262). Quan els resultats de l'enquesta es parla de "població" es fa referència a la població compresa en aquest rang d'edat.

A continuació es mostra la segmentació d'edats utilitzada en l'informe, la població compresa en cada rang l'any 2015 i el seu valor percentual respecte el total d'habitants de Barcelona.

Dimensió de la mostra. 5.000 entrevistes

Tipus de mostreig. Amb l'objectiu d'obtenir una aproximació a nivell territorial, el disseny de la mostra ha seguit els criteris següents.

Mostra estratificada per gran barri mitjançant afixació uniforme, de manera que a cadascun dels 39 grans barris de la ciutat s'han portat a terme 128 o 129 entrevistes.

Dins de cada estrat, la selecció dels individus a entrevistar s'ha portat a terme de forma aleatòria, seguint quotes de barri, sexe i edat, segons la distribució real de la població objecte d'estudi en cada gran barri.

Per a l'anàlisi dels resultats, les dades s'han ponderat per donar a cada gran barri el pes que li pertoca en el conjunt de la ciutat.

Marge d'error. El marge d’error per al conjunt de la mostra és de ± 1,5%, per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5

Treball de camp. S'ha dut a terme del 13 al 26 de gener de 2016

Direcció tècnica. La realització de l’enquesta i el seu processament ha anat a càrrec del Gabinet d’Estudis d’Opinió i Gestió Pública, GESOP.

Informe de la distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona (2014)

Ofereix l’actualització pel 2014 de l’Índex de Renda Familiar, un indicador teòric del nivell mitjà de renda per càpita dels residents als 73 barris de la ciutat.

Cobertura mòbil i fixa

A banda de l’Enquesta MWC, s’han utilitzat dues fonts d’informació per analitzar la cobertura mòbil i fixa a Barcelona

"L’Anàlisi geogràfic dels serveis de banda ampla i desplegament de NGA a Espanya" de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) del 2014 pel municipi de Barcelona analitza la cobertura fixa. Aquest informe presenta les línies minoristes actives però no el nivell de desplegament del servei a la ciutat.

"L’informe sobre la Qualitat dels Serveis de Telecomunicacions" (2016) de l’empresa CASE, que amb el sistema MedUX analitza la cobertura mòbil de la ciutat de Barcelona i la seva qualitat de servei.

Un terç dels ciutadans de Barcelona responen al perfil avançat en l’ús d’Internet.

Això significa que utilitzen 3 o més dispositius per connectar-se i que realitzen sis o més activitats diferents a través de la xarxa. El gruix dels ciutadans de Barcelona són usuaris intermedis (35%), mentre que una quarta part de la població són usuaris bàsics o esporàdics.

L’edat, el nivell d’estudis, l’ocupació, el nivell de renda del barri i el lloc de residència

són variables claus que determinen el tipus de perfil. Tenir una edat avançada, amb un baix nivell d’estudis, treballar en tasques de la llar o ser jubilat i viure en barris de renda baixa augmenten les probabilitats de ser usuari bàsic, esporàdic o directament no ser usuari d’Internet.

La major part dels ciutadans de Barcelona es troben connectats a la xarxa, ja sigui a través d’Internet a la seva llar (83,7%) o a través de l’smartphone (76%).

Els barcelonins es connecten a la xarxa a través d’una mitjana de 2,11 dispositius (2,33 si no es té en compte els ciutadans que no es connecten).

La cobertura mòbil o fixa no és una barrera significativa a l’hora de tenir connexió a Internet. Menys d’un 1% dels ciutadans manifesta la falta de cobertura com a motiu de la seva manca de connexió a Internet a la llar o al seu smartphone.

Entre els ciutadans no connectats el cost del servei sí que resulta ser una barrera significativa. Ho és pel 3,7% dels barcelonins a l’hora de disposar d’Internet a la seva llar, i per un 1,6% de cara a tenir una tarifa de dades a l’smartphone.

El mòbil és amb diferència el dispositiu més utilitzat entre les persones que accedeixen a Internet.

Nou de cada deu barcelonins que es connecten a Internet ho fan a través d’aquest dispositiu. A gran distància s’hi situa l’ordinador portàtil, amb quasi un 60%.

Per altra banda, les activitats més comunes a l’hora de connectar-se a Internet són utilitzar el correu electrònic (90%), llegir notícies d’actualitat (85%) i utilitzar alguna xarxa social (75%). Quant als comportaments relatius a la seguretat a la xarxa, si bé és majoria la població barcelonina que utilitza més d’una contrasenya a Internet (el 51%), més de la meitat de la població no la canvia mai.

Nombre de dispositius per connectar-se a Internet per persona

L’edat determina l’ús que se’n fa de la xarxa i com es gestiona la seguretat.

L’accés a Internet està estès de manera transversal en tots els grups d’edat. Fins als 64 anys més de tres quartes parts de la població té connexió a Internet a través de la llar o a través de l’smartphone. Fins els 24 anys l’accés a Internet arriba gairebé al 100% de la població, mentre que a partir dels 65 anys aquest percentatge es redueix de forma considerable.

L’edat determina els usos que se li dóna a Internet. Els joves fins a 24 anys utilitzen la xarxa més que la resta de la població per a participar a les xarxes socials, informar-se i buscar feina; els ciutadans entre 25 i 44 anys lideren els usos transaccionals (comprar i vendre), administratius i d’economia col•laborativa (compartir béns); i els usuaris de més de 45 anys fan servir Internet en major proporció que la resta de ciutadans per a realitzar gestions i demanar cita al metge.

Quant a l’ús segur d’Internet, a més edat menys consciència al voltant de la seguretat a la xarxa. Els ciutadans, quan més grans menys contrasenyes diferents fan servir i menys la canvien.

Accés a internet per grups d'edat.

No existeix escletxa de gènere en l’accés i l’ús d’Internet a la ciutat de Barcelona. Tradicionalment el gènere havia sigut una escletxa digital important. Els resultats de l’estudi mostren que a Barcelona actualment no existeixen diferències entre els homes i les dones a l’hora de connectar-se a Internet. Homes i dones disposen per igual d’accés a a la xarxa i es connecten amb la mateixa freqüència.

Pel que fa als usos d’Internet, només s’aprecien diferències remarcables entre homes i dones en aspectes puntuals. Mentre que les dones s’ocupen més dels temes relacionats amb la salut (buscar informació i demanar hora al metge per Internet), els homes fan més activitat comercial a través de la xarxa i mantenen webs i blogs en major mesura.

Finalment, homes i dones mostren conductes contraposades pel que fa a la seguretat a la xarxa. Les dones apliquen més restriccions que els homes a l’hora de publicar continguts a les xarxes socials mentre que els homes gestionen les contrasenyes de forma més segura que no pas les dones.

Motius principals per a no connectar-se a Internet a la llar i a l’smartphone.

Connexió a Internet i tinença de telèfon mòbil intel·ligent.

Ésser estudiant o trobar-se en situació d’ocupació laboral equival a estar connectat.

L’accés a Internet és desigual segons la situació d’ocupació dels ciutadans. Mentre que en col•lectius com els estudiants o els ocupats es disposa de connexió a la llar o al mòbil en el 90% dels casos, en col•lectius com els jubilats l’accés es situa al voltant del 60%.

Les diferències entre els diferents col•lectius també es manifesten en els usos. Mentre que els estudiants lideren els usos socials de la xarxa, els ocupats i els aturats són els capdavanters en els usos administratius, i els jubilats encapçalen els usos relacionats amb la salut.

Respecte als usos segurs de la xarxa, els col•lectius que menys fan servir Internet (jubilats i treballadors de la llar) són també els que prenen menys precaucions a l’hora de gestionar la seva activitat.

Motius econòmics per no disposar d’accés a Internet a la llar

El nivell educatiu és determinant a l’hora d’accedir a internet, fer-ne un ús útil, relacionar-se amb l’administració i realitzar activitats econòmiques

Tenir un baix nivell educatiu significa disposar de menys accés a Internet des de la llar i també des del telèfon mòbil respecte la població amb nivell educatiu educatiu mig o alt.

El nivell d’estudis dels ciutadans influeix de manera significativa en els usos administratius i transaccionals de la xarxa.

Tenir un nivell d’estudis baix significa relacionar-se menys amb l’administració a través d’Internet, fer menys gestions bancàries des de la xarxa, fer menys compres online i formar-se menys mitjançant internet. Igualment, tenir un baix nivell educatiu també significa connectar-se de manera menys segura i assumir més riscos a l’hora d’utilitzar la xarxa.

Persones amb Internet a la llar i persones amb internet al mòbil segons nivell d'estudis

Ser ciutadà estranger a Barcelona significa disposar menys d’Internet a la llar i connectar-se més a través de sistemes alternatius

Els ciutadans estrangers de Barcelona disposen menys d'accessos propis a Internet que els de nacionalitat espanyola, tant a la llar com al telèfon mòbil.

Els motius econòmics són la principal barrera d'accés a Internet des de la llar per als estrangers, mentre que per als ciutadans espanyols ho és la manca de necessitat percebuda.

Els estrangers fan més trucades i participen més a les xarxes socials que els espanyols, en canvi aquests lideren els usos transaccionals, administratius, relacionats amb la salut i d’economia col•laborativa.

Connexió a Internet des de la llar i des de l’smartphone

Tot i que la penetració d’Internet a Barcelona és molt elevada, encara s’observen notables diferències en l’accés i l’ús de la xarxa entre determinats grans barris.

Entre el gran barri amb major penetració d’Internet a la llar (Les Corts) i el que en té menys (Torre Baró) hi ha 34 punts percentuals de diferència. Entre el primer gran barri amb ciutadans amb internet al mòbil (Dreta de l’Eixample) i el gran barri amb menys internet mòbil (Torre Baró) hi ha 39 punts de diferencial.

Hi ha grans barris que mostren grans diferències entre els usos que els ciutadans fan d’Internet. El Gòtic destaca per l’ús social de la xarxa per sobre de la resta de grans barris, així com la Vila Olímpica ho fa pels usos transaccionals i administratius, el Raval per la recerca de feina a través d’Internet, i la Vila de Gràcia pels usos administratius i els vinculats a l’economia col•laborativa.

Ciutadans amb telèfon mòbil intel·ligent connectat a Internet segons gran barri

La digitalització dels ciutadans augmenta a mesura que s’incrementa el nivell de renda del barri on viuen

El nivell de renda dels barris és determinant per explicar els perfils digitals a la ciutat de Barcelona. A major renda del barri, més gran és el grau de digitalització dels ciutadans que hi viuen.

Quasi bé una de cada dos persones residents en barris de renda alta té un perfil avançat. En la resta de barris, el perfil majoritari és l’intermedi: al voltant d’un de cada tres barcelonins d’aquests barris té aquest tipus de perfil.

Els barris amb un nivell de renda més baix són els que concentren els perfils menys digitalitzats: el bàsic, l’esporàdic i aquelles persones que no es connecten mai a Internet.

El nivell de renda del barri importa a l’hora d’explicar diferències en la connexió, ús i seguretat d’Internet

Quant més alt és el nivell de renda dels barris més alt és el nivell de connexió a la xarxa, sobretot des de la llar. La connexió des del mòbil no depèn del nivell de renda del barri.

Els barris de renda alta lideren els usos administratius i transaccionals de la xarxa; els barris de renda mitja i mitjana-alta encapçalen els usos formatius i d’economia col·laborativa; i els barris de renda mitjana-baixa i baixa és on es fa servir més la xarxa per a buscar feina i demanar cita al metge.

A major nivell de renda dels barris millor gestió de la seguretat i de la privacitat a Internet per part dels ciutadans.

L’escletxa digital apareix amb força en els barris de renda baixa si el ciutadà té entre 65 i 74 anys, un baix nivell educatiu i es dedica a tasques de la llar o és aturat.

Els diferents nivells de renda dels barris de Barcelona amplifiquen o disminueixen l’escletxa digital vinculada a l’edat, el gènere, l’educació i l’ocupació.

A nivell de gènere, l’escletxa digital es dóna en els barris de renda baixa, on les dones realitzen menys activitats per Internet que els homes.

Respecte l’edat, l’escletxa digital apareix amb força en l’accés i usos d’Internet de les persones entre 65 i 74 anys residents en barris de renda baixa.

El nivell educatiu afecta de manera important l’accés i usos d’Internet dels ciutadans de barris de renda baixa, mitjana-baixa, mitjana i mitjana-alta, però perd força en els barris amb un alt nivell de renda.

Finalment, l’ocupació condiciona també l’accés a Internet dels ciutadans ubicats en barris de renda baixa. Es donen diferències molt significatives en els usos de les persones que es dediquen a tasques de la llar i els aturats dels barris de renda alta i baixa.